cadiras; y las senyoras aplegantse en rotllos de tres, de cinch, de cuatre, segons s' esqueya, romperen en animada conversa que contrastava ab la severa rigidés fins aquell instant escrupolosament observada.
Aquella cambra pareixia una miniatura del saló de conferencias del Congrés, tant per l' animació y efervescencia que hi regnava, com per sentirse que en un rotllo se demanavan recomanacions; en l' altre feyna de roba blanca; en altre mitjas á fer; en aquell se combinava dia y hora pera fer alguna diligencia relativa á tal ó qual pobre ó sensillament pera ferli la visita de la setmana; en tant que en lo de més enllá se tractava la manera de pagar un didatje ó gestionar la entrada en las Hermanitas dels pobres d' algun vell desamparat. En la taula 'l rotllo era molt més nombrós: totas la sócias tenian quelcom que ultimar ó recomenar al Director ó á las quatre senyoras que formavan la junta de la Conferencia y que á totas las sócias rebian ab fraternal afecte.
La Montserrat contemplá ab creixent interés l' animada escena que 's desplegava devant de sos ulls. Ni en visitas, ni en passeigs, havia vist á senyoras de tan diversas edats y condicions, impregnadas per un igual d' aquella atmósfera de goig, de benestar, que resplendia en la cara de las que veya entorn seu. Ni una expressió d'enuig, ni un gesto de desdeny, ni una sombra d' ergull, ni un signe de cansanci... ¿Era que totas tenían lo dó de la felicitat, ó
