Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/289

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

rren las imprescindibles necessitats de cada dia, fent una petita incisió á lo menos apremiant y fins lo sacrifici d'algun accessori en lo refinament del seu bon gust, la Montserrat ab una interna satisfacció que saborejava per la primera volta de sa vida, tragué victoriosament las cuatre pessetas mensuals que ella cregué en conciencia, que donada sa modestíssima posició necessitava pera ésser sócia de las Conferencias. Es clar que faltavan los extraordinaris, peró tantas voltas en aquell dia havia sentit parlar de la miraculosa ajuda del cel en las obras bonás, que no vacilá un moment en creure que, ja en posició de lo més apremiant, Deu li inrpiraría la manera de suplir ab son ingeni y bona voluntat lo que no li fos possible donar en metalich.

Una forta sensació de defalliment, li feu de sobte consultar son petit relotge de butxaca que li marcava un quart de dotze, lo que aixecantse de la cadira la feu anar en busca de la criada, escruixida de l' hora que era y del modo com li havia passat la vetlla y lo dia que acabava de transcorre.

Al arribar enfront de la porta de la cuyna, se presentá devant de sos ulls lo mateix cuadro de la vigilia de Nadal, é instintivament recordant á la desconsolada mare, que havia vist aquell dematí y á duas novas familias de pobres que havia visitat aquella tarde, tot donant una mirada á la seua casa, que may havia trobat tan hermosa, y á la seua minyona dormint