negre y un carregat adrés d' or y brillants, que 'l pintor pera més satisfacció de la família, havia engrandit estraordinariament de tamanyo.
Apesar d' ésser al cor del hivern, las salas estavan sens encatifar, los balcons sense cortinatjes, las entradas sense portiers y los finestrons fortament tancats. En lo menjador y en las duas cambras de la part del darrera, únichs punts de la casa en que s' hi veyan senyals de vida, també s' hi trobavan á faltar aquella pulcritut y carregament d' adornos que tant encisava a don Joaquim. Allí hi havia posadas las catifas de moqueta, peró 'ls gerros estavan sense flors, lo piano tancat, lo musiquero buyt de partituras; per totas aquellas salas s' hi notava un cert ayre de tristesa, que invadia fins la cambra de las noyas y lo quarto d' en Felip, en quals llits s' endevinava que feya llarch temps que ningú hi havia dormit...
Los aucells joves que tanta vida y animació escampavan entorn seu, cada hu per motius diferents havia abandonat aquell niu, ab tant dalé fabricat.
L' Adela, terriblement ferida al cor, en mitj dels joyosos somnis de sa pensa de divuyt anys, ab la crudel nova de la mort del Arenas, de la que ningú pogué tréurela d' acusarsen ab la desapietada severitat d' un jutje, després d' un sens fí d' accidents nerviosos, caygué en un capficament del que sols ne sortí després d' alguns mesos d' internas lluytas, pera exposar terminantment á la seua familia, sa ferma vo-
