celona. Ab l' estat d' en Bach y ab lo d'ella mateixa, que ja feya temps estava atacada de dolor reuma y ab l' amenassa constant de que 'l mellor dia se li posés al cor, era impossible que en Felip, no pensés seriament en casarse.
Al arribar á aquest punt de las seuas refleccions, donya Francisqueta, se sentí ab necessitat de desahogarse fent participar á en Bach del goig de las seuas esperansas.
— Ja veurás, ja veurás; com ara 'l noy se fará cárrech de la necessitat que tenim de que prenga un determini y 's casará. ¡Ell també necessita qui 'l cuydi, qui'l tregui de la vida que porta... aquesta darrera vegada l' he trobat magre, ullerós... ab aquestos grans y tacas á la pell que no 'l deixan... Jo ja corro als setanta; tinch massa anys, la meua naturalesa forta, s' acaba ab lo temps y los disgustos... ¡Deu vulla que ell ho reconega y 's casi aviat; d' altre modo als pochs dias, aquesta casa li cauria sobre! ¡Está tant sola, tan trista! ¡Una noya jove dona tanta animació entorn seu! Y després la esperansa dels petits, dels nets... ¿No es veritat que aixó nos fora un gran consol? — feu la esperansada mare, colpejant carinyosament las balbas mans del seu marit.
En Bach, exhalá una munió de incoherentas sílabas, ab desitjós de formar paraulas que no li eixiren; y com vejés que la seua esposa no'l comprenia, ab un esfors, aixecá de dessobre dels genolls sas desvalgudas mans, pera
