tot se tragué de lloch, tot s' espolsá, tot se pulí y en particular la cambra d' en Felip, que la mare no tenia may prou á gust seu. Lo llit, lo lavabo, lo secretaire, l' armari mirall, las butacas, tot fou objecte d' un minuciós exámen. Era precís que l' aposento fos molt bonich, que 'l seu noy s' hi trobés ab comoditat, pera que no tornés á pensar may més en anarsen per aquestos mons de Deu, lluny dels pares, que á la seua edat y malalts, era ben natural que tinguessen lo consol d' un fill ó un altre.
Apesar de que 'n Felip, si be anunciava la seua vinguda, no 'ls hi deya lo dia ficso, donya Francisqueta envers las darrerias del mes, havia fet anar cada dia al criat á la estació, pero com aquest tornés sempre sol y fes dias que en Felip no hagués escrit, la mare comensava á estar ab ánsia, quan rebé una carta del administrador del Hotel Brtstol de París, innovantlos que feya set dias que'l seu fill se trobava malalt al llit, y com lo metje en aquell moment acabés de declarar que lo que al principi cregué tan sols una indisposició sens consecuencias, eran febres tifoideas, agravadas per estar lo malalt treballat per altra malaltia infecciosa de carácter crónich, que per la postració en que'l tenia, aumentava 'l perill, se veya precisat a escriurels que immediatament anés allí algú de la familia pera cuydarlo y pagar los gastos; donchs d' altra manera, se veurien obligats á portarlo á una casa de curació.
La pobra senyora quedá glassada, tant pe 'l
