de 'n Bach, tan bon punt lo vegé y contemplá aquell quadro de tristesa y soletat, avivántseli en la imaginació la persistent idea d' aquell fill, mort lluny dels pares, assistit per gent estranya ó tal volta sense ningú que li aixugués la suor, ni acostes á sos llavis assedegats una sola gota de cordial, esclatá en un mar de llágrimas, més abundosas com més s' esforsava pera contenirlas, y tambalejant arribá fins á en Bach, li tirá 'ls brassos al coll y flaquejantli las camas aná lliscant en terra, fins á amagar sa cara banyada ab plors dessobre 'ls genolls del seu marit.
En Bach afalagá ab sas balbas mans los emblanquíts cabells de sa muller, y sentint serrárseli 'l cor devant d' aquell sentiment que sa trabada llengua no podia aconsolar, girá 'ls ulls envers als vidres de son balcó entre 'ls quals se dibuixava lo boyrós espay de son jardí, que las primeras ombras del capvespre embolcallavan ab son plomisch mantell. Mes de sopte per entre mitg d' aquella vegetació migrada, que esllanguidament s' estenia per dessobre dels parterres, d' aquellas voradas de vaynillas y rosers formant manats de tronchs nuosos y sechs, d' aquells plátanos americans que assotats pel vent gelat de las derrerías del mes de Janer, onejavan sas llargas fullas grogas esqueixadas en cent bossins, per entre mitj d' aquells caminals deserts que en alguns llochs l' herba clapava, per un d' aquestos estranys fenómenos de la imaginació, li semblá que totduna hi
