y modo de ser, segons éll no havia trobat tan á gust seu en cap dels paíssos en que havia viscut.
Una volta tot sol en Bach, reflexioná detingudament sobre la carta y la visita que acabava de rebre. Sens dubte l'amich d' América, á qui feya poch temps havia enviat las fotografías de las noyas y que sabia 'ls dots y circunstancias que per tots conceptes las adornavan, ho havia fet ab una doble intenció... La cosa era grossa ¡molt grossa! Un milionari de veritat y no vell y plé de xacras, sino un home de uns trenta cinch anys, de bona figura, d' agradable fesomia y d' un tracte espansiu y obert; ab lo que era impossible que las noyas hi poguessin posar cap mena de reparo. De petitas lo seu pare las hi havia fet coneixer lo que valian los diners... n' estavan empapadas fins al moll dels ossos... éll n' estava segur.
Verdaderament, la sort l' afavoria per tots cantons... Aixó era molt més de lo que podia esperar en una época, en que 'ls casaments de la classe mitja, van fentse més escassos de dia en dia... ¡Y pensar, que quan apenas se feya una boda regular, á las seuas fillas se 'ls hi presentava ocasió de ferne una en la que podrian realisar tots sos somnis de pare ambiciós!..
Don Joaquím casi s' hauria sentit aclaparat per tanta alegria, si la realitat ab sa veu inexorable no hagués vingut á ferlo baixar del castell de sas il·lusions.
Las seuas fillas eran molt més que passado-
