quals nuosas socas, creixian ab hermosa ufanor, entortolliganthi son brancatje, los morats alochs y 'ls blanchs ramells d' esfulladissas ridoltas.
Las cigalas ardentadas pe 'l sol canicular, deixavan sentir son cant monótono y acompassat, al que feya d' acompanyament lo brunzit de las abellas y la passada de algun que altre aucell, qui amagat entre las bardissas vetllava 'l niu de sos fillets. Mes eixos remors de la naturalesa passavan poch menos que desapercebuts per los excursionistas, que sentian de més aprop las animadas conversas de sos companys, y més d' una exclamació non sancta dels cotxeros, que 's veyan obligats á xurriaquejar á las bestias, que, cada volta més penosament, caminavan pe 'l sorral. Sovint se deixava de enrahonar pera fixar la vista en l' hermós panorama que arreu se descubria. Y la cosa no era per menos.
A la dreta, canyissars, boscos, serraladas y vinyas cubertas per una extensa catifa de ceps, que rumbosament mostrava 'ls diversos tons del color vert, clapat de tant en tant per la nota blanca d' alguna que altra masia poéticament escampada en lo paisatje, mentres que á l' esquerra, los camps de blat y taronjerars inundats de llum, anavan descendint y esfumantse, fins á perdres en la estirada línea del mar, demunt de qual blava superfície s' hi veya escampat un estol de petitas barcas pescadoras, que apareixian al lluny com borrallons de
