per ensajar, ja que al ésser al mi del Gratia plena, allargant la nota, trencava la frase, per mancarli fiatto pe 'l la, si, la, del compás segon. La veu repetí per tres ó quatre voltas l' ensaig y ja segura de la correcció, seguí ab facilitat fins al re, si, del Sancta, quinas notas no li sortian prou lligadas; corretjit altra volta 'l defecte, seguí sens interrupció, fins al si del Ora mortis, que repetí també duas ó tres vegadas, per semblarli, sens dubte, que li eixia massa oberta la nota. Després altre colp ressonaren per una estona los acorts arpegiats y tot seguit se sentí lo soroll de la tapa cayent sobre 'l teclat, lo remor d' una cadira al rascar demunt dels rajols y 's vejé la claror de la llum passant desde 'l centre del chor á la part esquerra, y després d' un instant de desapareixer, tornar á reeixir, dalt del tram de grahons d' una escala, que la foscor de la esglesia no li havia deixat veure fins aquell instant, al costat de la capella, que s' esqueya devant per devant del lloch ahont estava assegut en Cuberta.
Ab tota facilitat pogué, donchs, en aquell moment contemplar á la persona, que durant la mitja hora que havia durat l' ensaig, havia lluytat per distingir entre 'ls reixats de pedra de la barana del chor. Lo tros de ciri encés que en un candeler de llautó ennegrit pel temps portava á la má dreta y qual flama cubria ab l' esquerra pera privar de que 'l vent li apagués, deixava en la fosca á la part inferior de la figura, il·luminant de plé, un cap de noya
