Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/95

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

als Céssars; y que á ell no havian sapigut donarli de sa ciencia de la vida humana una llum, un camí, un remey, pera acabar ab aquella pérdua d' ovellas que tan fondament l' aclaparava.

Sa resolució estava presa: desde aquell moment fins procuraría oblidar lo que ab ells havia aprés. Jesús havia dit: Fins que vos tornareu com aquest infant, no entrareu en lo regne del cel; donchs ell aprofitaría la llissó; la inutilitat de sos afanys li havia fet veure la seua insuficiencia, tal volta la seua superbia: s' humiliaría més, abrassaría sa creu y resignadament la portaría. Y ab l' ajuda de Deu, que tot ho pot, lo temps que tot ho acaba y lo decahiment produhit per una anemia nerviosa, complicada ab los comensaments d' una enfermetat de cor, Mossen Jaume lográ per fi deixar de atormentarse com ho havia fet fins allavoras, y sens desistir en la tasca de retornar á la llum evangélica á aquellas ánimas esgarriadas, se conformá ab la voluntat del Senyor que á aytals probas lo sometia y com en los primers anys del exercici de son ministeri, cercá esbarjo á son esperit en ésser conhort dels pobres, de sos feligresos y de las duas únicas brancas que li restavan de tota sa familia, la seua germana y sa nevoda Montserrat, á la qui estimava com a un pare; y tal volta ab més tendresa desde que per la mort de la seua mare la veya sens més amparo que 'l de un pobre sacerdot sense salut.

Tal era la personalitat moral, plena de zel,