anys, y la noya era maca a tot serho, no's sentiren pas ab desitjos de quedarse ab lo regalo que'ls havían fet.
La Madrona, una pubilla casada ab un fadrí cabaler, qu'ab l'heretatge de ca'n Grau, havía portat al seu home, per torna, les aspreses de un geni resolt, axut y dominador, en un santiamen despullà a la criatura, pera veure si portava diners ò senyals per ahont pendre indicis de que aquell present els fos alguna cosa de profit; mes, com no hi havía rès d'axò, subsistí ab més forsa'l pensament de ferne entrega al jutge.
Los comentaris del poble sigueren bon xich més extensos de lo que ho havían sigut los fets per la gent del Màs. Com lo vehinat era petit, prompte's passà? revista de les fadrines, les qui, per un voler de Deu, ò potser pel bon ayre de les comares en aquell día, totes exiren nètes de culpa; per quin motiu, los judicis tingueren d'escórrers més lluny, y per lo tant, més mancats de fonaments. Y aquí, l'un feya esment de haver vist lo vespre abans, a la llevadora de la vila propera conversant
Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/10
Aquesta pàgina ha estat revisada.
