sa gran ombrela blanca y recullint graciosament la faldilla de son trajo de nipis de color crú, y sos dos fills ab les mans embargades ab un cèrcol, una pilota, un carret y unes xurriaques, emprengueren la excursió montanya amunt.
La temperatura era un bon xich xafogosa, y la migrada comitiva seguía penosament ab lo sol al demut per entre'ls rochs d'una torrentera, quan les criatures, afanyoses de córrer, se desviaren del camí enfilantse per un curriol amunt. La seva mare, poch desitjosa de seguirlos, manà la serventa que'ls corrés al
derrera pera obligarlos a baxar. La Quiteria cumplí l'ordre; mes, al arribar junt a les dues criatures, adalerada pera agafarlos, sens advertirho, posà?'l peu dessobre del fuet que'l noy més gran arrossegava per terra.
La criatura, contrariada y viva de geni, y sens dubte recordant els exemples del seu pare, ab intenció ò sense, pegà estrebada, y enlayrant lo mànech, creuà ab la tralla la cara de la nova serventa.
La senyora, pujant al curriol de una embrandida, donà un cop violent
Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/29
Aquesta pàgina ha estat revisada.
