Vés al contingut

Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/48

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

per sobre'ls rochs del camí, desaparexía com fantàstica visió per lo talús del pont.
Quan ja no se'n vegé rastre, la Quiteria aventurà tímidament:
— ¡Potser sí qu'ella m'hauría dit ahont es la mare!...—
Donya Asunción, ab nerviosa excitació, agafà a la Quiteria pel bras y, miràntsela ab penetranta fixesa, li preguntà:
— Tu ¿creus en Deu?
— ¿Jo?... ¡Ay bon Jesús! ¡Vaya si hi crech! ¡Y de tot cor qu'hi crech!
Pues lo qui creu en Deu, no pot creure en cap d'aquestes dònes, que ¡may! ¡may! han dit una paraula de veritat!... Gitanes, sonàmbules y les que tiran cartes, son les portadores de la discordia en les families y les que fan la desgracia dels infelissos que'n son víctimes!... A Filipines hi hà moltes indies qu'explotan, ab aquestes infamies, la credulitat de la gent; y jo n'he vist conseqüencies ben horroroses!... ¡Paraula qu'elles digan, calumnia segura! A mi'm fan por!... ¡molta por!... Devegades ¡fins s'ha sentit a dir qu'han robat criatures!...—