|
|
feu que no ab tanta frecuencia
m' mosegui vostre gos.
Es cosa particular
encara no surt l' sol
ja salto de peus á terra,
treballo fins á las nou,
vinch á esmorsá y desaguida...
m' entra la mandra, prou
ls' amos me predican,
prou fas proposits, prou, prou,
pero que hi farem, no puch
ni posar lo jou als bous.
Porto llenya á la criada,
per aigua vaig á la fon,
rento ls' plats si acas convè,
poso la caldera al foch,
mes no puch agafá l'cabat
per cabá al hort un mal soch.
L'amo m' diu l'bagamundo....
caram! si tindrá raho?...
Doncas, si! fora peresa
de abuy á ban home nou,
qui es cuan si posa l' Anton.
|
ESCENA 2.ª
Dicho -- Lucia.
