Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAPITOL XXVII.
En lo qual tracta d' aquells meteys fraudulenst é de lurs penas.
I
A era dreta 'n sus la flama é queta Per no dir pus, é de nos se pertia
3Ab la licença del meu dolç Poeta;
Quant un altre, qui derrer nos venia,
Nos feu girar los ulls á la sua cima,
6Per un confus so qui defors n'exia.
Co'l bou Sicilia, qui mugí prima
Ab lo plant d'aquell (é fo just partit)
9Qui l'havia temperat ab sa lima,
Mugia fort ab la veu del afflit,
Si que, ab tot aço que d' aram fos,
12Paria pur de la dolor traffit;
Axi, per no haver franch ne partus
Del principi del foch, en son lengatge
15Se convertia al seu perlar confus.
