Pàgina:La comedia (1878).djvu/31

Terra ne piltre aquest jes no 's beurá,
Mas sapiencia, amor, é virtut,
105Ε entre Feltre é Feltre nexará.
D'aquesta umill Itallia sia salut,
Perqui la verge Camilla morí,
108Eurallo, Turno, é Nixo perdut:
Aquell la gitarà del mon axi,
Que la metrá dins al pou infernal,
111De hon primer enveja la pertí.
D'on, per ton prou, io veig que mes te val
Venir ab mi; é io seré ta guida,
114Ε trauret ich per lo loch eternal,
Hon oirás la desperada estrida;
Veuràs los antichs esperits dolents,
117Qui d'ells la segona mort crida.
Ε pux veurás aquells que son contents
Dins en lo foch, perquè speren venir,
120Quant que sia, vérs les beneyts gents:
A les qual puys si tu voiras salir,
Anima qu'est d'aço pus de mi digna:
123Ab ells te lexaré al meu partir;
Qu'ell Sobiran Emperador insigna,
Perquè io fuy rebellant á sa ley,
126No 's vol quey entre io per tal condigne.
En totes parts mana, é lla es Rey:
La te la gran Ciutat, l'alta cadira:
129¡Beneyt es cell qui lla fa son pertrey!
Io li respus: Volch, é qui't requira
Per aquest Deu que tu no conaguist,
132Per ço que io fuga aquest mal plen d'ira,