Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/116

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


no m poden dar, però que emana d'ells. Més no hah de 11igar-me am cap mena de relacions menys subtils ni menys pures. Hem de trobar-nos com si no ns trobessim, i hem de partir-nos com si no ns partissim.
 Ultimament m'ha semblat més possible que no m figurava, el dur una amistat am grandesa d'una part, sense la deguda correspondencia de l'altra. Per que torbar-me am condols per l'incapacita del receptor? El sol mai s'amoina perquè molts dels seus raigs se perdin en va per l'espai ingrat, i sols una petita part caigui en el planet reflector. Que la vostra grandesa eduqui a l'agre i fret company. Si ell es inferior, passarà tot-d'una; més tu quedes engrandit per ta propria claror, i, cessant d'esser company de cucs i granots, t'enlaires i t'inflames amb els déus de l'Empiri. Amar sense recompensa s té per desgracia. Però ls grans veuran que amor veritable es sempre recompensat. Amor veritable traspassa l'objecte indigne i habita i cova lo etern, i quan la pobra màscara interposada s'esmicola, no s'entristeix, ans se sent deslliurat de tanta més terra, i tant més segur de sa independencia. Més aquestes coses am