Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
11
Introducció

imperfets, malestrucs, d'obres mancades, sinó ls mestres venerables d'aquella preciosa ciencia que no s'explica en els llibres, ni s'ensenya en les catedres, i que forma tant mateix el primer substratum de tota la geologia social, la ciencia de la vida, la tant mal entesa ciencia del seny o del sentit comú. En ells, efectivament, se troba, profon, autentic i sincer, tant, que sovint sembla contradir el seu nom, aquell bon sentit tant inutilment cercat en la cridoria dels discursos i l'enrenou de les discussions; aquell sentit que no es comú perquè sigui admès per convenció universal, sinó perquè es de tots en lo pregon, ancque de ningú en lo exterior; aquell sentit en que tots podem trobar-nos, i efectivament ens trobem, en les hores serenes, am sols gratar lleument la superficie; aquell sentit que es la fi i objecte de tota evolució el dur-lo a la superficie i fer-lo entrar en el reialme sempre creixent de la conciencia; aquell mateix sentit a que s refereix el seu mestre Emerson a l'escriure: «Digues la teva convicció intima, i serà l sentit universal».

Essent ells els doctors d'aquesta petita ciencia universal, els homes tots naturalment els escolten i els entenen, mig meravellats de trobar en els primogenits i escullits del món el mateix fons de veritat que regula llurs vides casolanes. Es així com aquests savis que viuen habitualment en les fondaries a que nosaltres sols casualment solem davallar ens instrueixen amb el franc relat de llurs experiencies, ens conforten am la certesa de llurs visions, i ens guien am la mostra de lo que serà la conciencia collectiva de demà. Cert que s dóna sovint el cas de que llurs idees siguin de cop tingudes per folles i