pel dogmatisme calvinista tradicional dels vells puritans. Emerson, admirador den Channing, en qual escola s'havia format, entengué que la reforma no devia deturar-se en els limits d'una interpretació racional dels textes sagrats, i la prengué com punt de partida pera arribar a llur interpretació natural i simplement humana, segons el primitiu esperit en que foren escrits, amb independencia de llur caracter de revelats. Com a bon idealista, cregué en la possibilitat d'una tal reforma, i abraçà com la missió de sa vida l'apostolat d'un moviment que tendia simplement a fer, o tornar a fer, del cristianisme una religió de l'humanitat, imposada sense més garantia ni autoritat que la puresa i la salut dels seus principis i preceptes morals, aproximant la teologia al camp comú de les ciencies i la literatura. Am tot i aquestes idees, mercès sobre tot a ses apreciables qualitats personals, tacte exquisit i bona fe, el nou pastor se guanyà desde l principi l'afecte i admiració dels seus feligresos. Fou aquí on l'Emerson començà a revelar ses extraordinaries facultats i el tremp peculiar del seu geni, i a conquistar-se desde sa humil trona parroquial sa fama cada dia més extesa de pensador profon i original, i d'orador, sinó brillant ni grandiloqüent, sincer, correcte, natural i feliç, posseit del do inestimable de convèncer i commoure fondament sense la més petita afectació de poder ni artifici retoric. Més, am tot el seu idealisme i optimisme, i esser la seva una de les iglesies més lliberals i avançades del país, aviat arribà l dia en que començà a sentit la tivantor dels motllos eclesiastics i sa incapacitat tant d'adaptar-s'hi com de rompre-ls. El seu pregon respecte a les opinions d'altri i
