en la nostra impressió espontania amb alegre inflexibilitat, i am tanta més força quan totes les veus criden per l'altra banda. Altrament demà un extranger dirà am saviesa magistral justament lo que sempre hem pensat o sentit, i ens veurem vergonyosament obligats a pendre la nostra opinió de les mans d'altri.
Hi ha un temps en l'educació de tot home ont ell arriba a la convicció de que l'enveja es ignorancia; que l'imitació es suicidi; que ell s'ha de pendre a sí mateix, bo o dolent, per la seva herencia; que, ancque l vast univers es ple de bé, ni un gra de blat vindrà a nodrir-lo sinó es pel seu treball aplicat en aquell troç de terra que li es donat pera conresar. El poder que resideix en ell es nou en la natura, i ningú sinó ell sab què es lo que pot fer, i ni ell ho sab fins que ho ha provat. No es pas debades que un rostre, un caracter, un fet li fan molta impressió, i altres cap. Aquesta esculptura de la memoria no s fa sense una harmonia preestablerta. L'ull fou posat allí ont un raig de llum devia caure, a fi de que pogués testificar aquell raig particular. Nosaltres no més ens expressem a mitges, i ens avergonyim d'aquella idea divi-
