Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/45

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
43
La confiança en sí mateix

minar els fonaments de l'institució, no ho farà pas? No sé jo que ell està compromès am sí mateix a no mirar més que un cantó—el cantó permés—de la qüestió, no com a home, sinó com a ministre de l'iglesia? Es un procurador llogat, i aquells grans aires de la trona són la més buida afectació. Ara bé: la major part dels homes s'han embenat els ulls amb un o altre mocador, i s'han adherit an alguna d'aquestes comunitats d'opinió. Aquesta conformitat els fa falsos, no en alguns punts particulars, autors d'unes quantes mentides, sinó falsos en tot. Cada una de llurs veritats no es pas del tot veritable. El llur dos no es pas el dos real, el llur quatre no es el quatre real; i així cada paraula que diuen ens amoína, i no sabem per on començar pera redreçar-los. Mentrestant la natura no es pas lenta en equipar-nos am l'uniforme de presidari del partit al qual ens adherim. Arribem a tenir un cert tall de rostre i figura, i a poc a poc anem adquirint la més graciosa expressió asinal. Hi ha en particular una experiencia mortificant, que no deixa de cumplir-se en aquesta historia general: vull dir «aquella folla expressió de