Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/67

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
65
La confiança en sí mateix

tats de la teva naturalesa igual que ls de la meva, i si seguim la veritat, ella a la fi ens salvarà. «Més així fareu patir a aquells amics.» Sí, més jo no puc vendre la meva llibertat i la meva força, pera estalviar llur sensibilitat. A més, tots els homes tenen llurs moments de raó, en els quals oviren la regió de la veritat absoluta. Llavors ells me justificaran i faran igual que jo.

La multitut pensa que l vostre rebuig de les normes populars es rebuig de totes les normes, i pur esperit de contradicció; i el sensualista atrevit usarà l nom de filosofia pera dorar els seus crims. Més la llei de la conciencia subsisteix. Hi ha dos confessionaris, en un o altre dels quals ens hem de confessar. Podeu cumplir el vostre cercle de devers absolent-vos d'una manera directa o reflexa. Podeu considerar si haveu safisfet les vostres obligacions amb el pare, la mare, el germà, el veí, la ciutat, el goç i el gat; si algú d'aquests us pot fer carrecs. Més jo puc també deixar aquesta via reflexa i absoldre-m a mi mateix. Jo tinc els meus titols severs i el meu cercle perfet. Aquest patró nega el nom de dever a molts actes que n porten el nom. Més si jo