Pàgina:La creu de la masía (1896).djvu/58

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


5'^ Antón Valenti Antón Maro. Valenti Marg. Antón MlQUEL iValentí! Sois r honra- pót dá en lo nion gent honrada. ¡Quí honra tingué y I' ha llensada^ res mes pót dar que deshonral ¡Valenti! jOhl ¡Gracias! ¡Seria, per cert fortuna impensada! Saber d' una no}a honrada quan está sola, y un día, comprant criats ó per sorpresa, queda en la casa amagat, y, surtint, dir tot plegát: — Jo r honra 't linch compromesa. Jo puch salva '1 téu honor, que, sens mí, enfosquit perilla, cásat ab mí, tú ets pubilla, y tindré dona y tresor. ¡Si '1 pago d' ha vé aixís fét una acció tant criminal que, probada, un tribunal pagaria ab un griilet,. fós teñir muller vírtuo.^a, y una familia y riqutsa... si aixó su^cehís... si lina empresa' com aquesta ¡tant odiosa! pogués dar tait resultát... tots los que 'ns si; cri fique ;n per r honor, y sois nos gaiem per r honra qu' hem herttát, al véurer triunfant lo crim^ abatuda la innocencia, trepitxada la conciencia, fét pols r amor que sentim, pe '1 qui no 'n sent, ni cor ié. ni jo, honrát, serho voldría, per que mes ser convindria, criminal, qu' home de bé! ¡Oh! iBé, molt bé, Valenti! ¿Y vosie qué respOnr Jo contra aquesta acusació, parlo ab I' Andiéu qu' es aquí. Y aqüest pas, qu' ara 'm llastima,.