No armen pols ni remolí |
Així, pues, que mols aplegá al nas la oloreta dels buñols, no poguerem resistir al desich de festechar en una falla al Pepe de tots els Pepes, al PATRIARCA SEN CHUSEP.
Aquí te quiero ver escopeta. Quin obchecte pendriem que mos servira de orichinal pera copiarlo en la nostra falla, y sobre tot que mos permitira emplear un montó de regalisia seca, pebrenegre y còrfes de pómes del agre-dols qu' habiem arreplegat durant l' añ pera que mos serviren de combustible. La cosa tenia bemols;
Como los tienen cantares |
En esta confusió, y tratant de contentar á tots (cosa prou difísil), mos paregué lo mes asertat pendre pareixer de persones versaes en el element del foc.
Acudirem als forners, calsiners, fogoneros de máquines de vapor, fanaleros, coheters, ferrers, fundidors, bomberos y hasta als directors de sosietats de segurs contra inséndis; pero no quedant prou satisfets dels pensaments que mos manifestaren, mos dirichirem al purgatori ahon tot mos paregué cosa de chansa, comparat en l' horrorós foc del infern.
¿A vostés no sels ha ocurrit may el fer un viachet al infern? Pues no saben lo qu' es una cuina ben montá.
Allí ningun guiso te caldo de salseta; tota la carn qu' es guisa la conserven en charres, com acostumem así á guardar el frito.
Allí prinsipis ni olletes |
