Pàgina:La creu del matrimoni (1866).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Numea. Per asó se atreví á arrebatarli á Pluton el Can-cerbero, fiero gos de tres caps que guardaba la porta del infern. Este poder el suplirem mosatros en les bones recomanasions que portabem y en les precausions que prenguerem, pera la millor fortuna en la nostra espedisió.

Dispost que ho tinguerem tot, mos paregué prudent pasar á despedirmos de alguns dels nostres amics y de uns usurers que mos habien entregat cártes de recomanasió, cártes que mos franquecharen tots els secret del infern y contribuiren á que se mos tratara en tota considerasió.

Tingau present, bons chermans,
qu' els usurers sempre son
els millors representants
que Llucifer t' en el mon.

Concluides estes visites s' acostarem á casa, prenguerem unes alforches plenes de pá, sobrasaes y formache, y també mos pertrecharem de una bota de ví de Muro, pera que mos servira d' abrigo en el cas de qu' el fret se mos ficara entre la pell y la camisa. Carregats en este modest equipache se dirichirem capa la peña Rocha, en la qu' esperarem que tocaren les dotse de la nit, hora convenguda en unes beates que mos oferiren embiarmos cuatre vagaches pera que mos portáren y mos serviren de guies.

Apenes acabá de tocar la última batallá del rellonche de la parroquia de sen Pere, verem confusament vindre en direcsió á mosatros uns grans animalots, qu' al pronte pensarem si serien boracks com el que dugué Mahoma cuan aná á visitar el parais; pero cuan els tinguerem prop verem qu' eren cuatre rates penaes com á cacherulos de cuaranta fulls, y paranse molt suaument al nostre costat, mos digueren qu' estaben á les nostres ordens.

Els ferem cuatre carisies, donanlos al mateix temps un tros de formache á cada una, y els pucharem á caball,