Pàgina:La creu del matrimoni (1866).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

Aquesta pàgina conté una imatge.





PREAMBUL.



La esperiensia mos té demostrat qu' el bon éxit de les coses consestix mes en saberles anunsiar qu' en el verdader merit d' elles. Pero es el cas que mosatros no poseim la resepta que conté el secret de fer esta clase d' anunsis, y per mes que s' ham calfat l' olla del enteniment, no ham pogut adivinaro.

 Pero asó no es cosa estraña,
ni pecat direm que siga,
qu'homens hiacha, que ni en caña
puguen cullir una figa.

Obliganmos pues la nostra ignoransia á presentarmos de cualsevol manera; es dir, al sá y al plá, ó llisa y planament, omitim eixa clase de cumpliments, que, mes que cumpliments, pareixen una lletanía de grasies poc grasioses.

Oixquen vostés y mos tornarán la contestasió.

—Cómo está usted?

—Bien; gracias.

—Y usted, cómo lo pasa?

—Sin novedad; gracias.

—Y la familia?

—No tiene novedad, gracias.

—Y la de usted?

—Buena; gracias.

—Me alegro.

—Gracias.