Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/107

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


com una estufa. Agafo l llibre de les rondalles que duc a la butxaca, i m poso a llegir-lo als nens: tots m'escolten tranquils. La nineta de l'arbre de Nadal se torna de debò; l'angelet de cera, allà dalt al cim, bat les ales i ve a petonejar a tot-om, grans i petits, fins als nens pobres que van de porta en porta cantant la cançó de l'estrella de Betlem. I la joia regna a les cabanes i als palaus per a festejar el naixement del Salvador. Car aquest jorn beneït es el millor de l'any: els bons resplendeixen de felicitat, i, fins la gent dolenta que no han perdut tot sentiment de justicia, tenen un esguard i un pensament de pietat per als que sofreixen.
 La vella senyora Desembre auria pogut continuar molt temps encara, les seves reflexions; però va ser interrompuda pel carrabiner, que cridava bruscament al postilló:
 — Gireu els cavalls. Podeu marxar. Els dotze viatgers han arribat. Fins a l'any vinent!
 — Deixeu entrar els dotze viatgers — deia l'oficial del cos de guarda. — Me que-