Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/56

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ja s té raó quan se diu que l fons de l'umanitat es lleig, i no n'estava pas orgullós de ser ome. He vist fer a les dones lo dels omes, als pares lo dels fills; coses que no s poden creure!
 » Sí — continuava l'Ombra; — sé l que cap ome pot saber, però que tots desitgen: el mal que s pot fer al proxim! Si agués escrit tot això en una revista d'aquelles que la gent llegeix!
 » Doncs me feia amic de tot-om. La gent me temia; per això m feien bona cara. Els professors me deien confrare; els sastres me vestien sempre novament, els comerciants me feien present de llurs millors mercaderies; les dònes me trobaven admirable. I es per això que m'he tornat el que soc. Ara me n'aig d'anar. Aquí teniu la meva targeta. Visc a la banda del sól. Quan plou no surto de casa.
 Varen passar dies, anys.
 Sobtadament, l'Ombra va tornar.
 — Ah! — va dir el Savi: — Escric llibres sobre l Bé, la Veritat i la Bellesa, però ningú s'interessa per aquestes qüestions, avui dia. Soc molt desgraciat!