Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/58

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 — Necessiteu anar a prendre aigües — va dir. — No teniu més remei. En raó de la nostra vella amistat vos acompanyaré. Pagaré il cost del viatge, i, a canvi, vós escriureu un llibre. Jo també necessito prendre aigües, perquè la meva barba no vol créixer, i això es una malaltia: s'ha de tenir barba. Sigueu raonable i accepteu. Viatjarem com amics.
 Varen marxar. L'Ombra era l'amo, i l'amo era l'Ombra. Anaven l'un al costat de l'altre: l'un per sobre, per davant o per darrera; l'altre seguint la posició del sol. L'Ombra s'arreglava sempre per tenir el lloc d'onor. El Savi no s'hi fixava. Se sentia de bon umor, i va dir un dia a l'Ombra:
 — Ja que ets el meu company de viatge, i que fa tant temps que vivim junts, bevem per la nostra germanivola amistat.
 — Què dieu? — va dir l'Ombra, que s considerava com l'amo. — Vós, que sou un savi, sabeu com es extranya l'umana natura. Els uns no poden sofrir que's matxuqui un paper; altres s'esgarrifen quan una ungla rellisca sobre un vidre. I bé: seria l mateix espant, per a mi, si ara us