Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/104

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


del seu fill, que, ben convensut de lo molt que li debía, tan bon punt se trobá en estat de ferho, s'esforsá en recompensarli los afanys que li havía costat.
 — Mira Noy — li deya la bona puntayre, quan lo dissapte li posava tot satisfet la setmanada á las mans — fins avuy no hem pogut fer més que coure y menjar; pero ara hem de pensar en refer un xich la casa y arreplegar alguna coseta pel día de demá: lo que no arreconem tot seguit, ja no ho podrem arreplegar després, quan tu fassis altres pensaments...
 En Pere Joan, que no entenía ó no volía respondre á la indirecta, trobava sempre ben encertats los propósits de la Mariángela; y quan aquésta, al cap de dos ó tres anys de fadrinatge, li ensenyá en hermosas dobletas de cinch duros, los estalvis que ab sa economía havía reunit, lo jove en tingué una grossa alegría; perque, per una extrany lligament de ideas difícils de desnuar, la grogor d'aquellas monedas portava á son pensament un clap de taronjers que ab flayrosos fruyts d'aquell mateix color, allá, enllá, seguint amunt de la mar blava, ombrejavan una caseta blanca, blanca com las gavinas que veya de nin, desde la platja de Vilassar, besant ab alas extesas lo grandiós enfilall de transparentas onadas, que's perdían al lluny, boy ajuntantse ab lo derrer espay del cel; d'un cel quin tó de blau safir sols tenía comparansa ab los ulls d'una noyeta anomenada Rosa, que en los anys de sa