Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/211

hi ha algún de nosaltres que tinga dret á dirse desgraciat, aquest soch jo, que ab las tevas imaginarias penas, no he gosat d'un moment d'alegría al costat teu!..... Jo'm vaig casar, tenint idea de lo que era'l matrimoni, pel que havía vist á casa meva, en lo que may hi vaig sentir una dissensió; y puch ben assegurarte que'l meu pare, preocupat en guanyarnos lo pa ab lo seu treball, no hi havía esmersat cap quart d'hora en la feyna de compendre á la seva muller!... Cada vegada que't sento dir que ets desgraciada, me fas venir á la memoria á la pobre de la meva mare, que ficada dins del seu piset del carrer Mitjá, treballant del matí al vespre, criantnos y ajudant al pare en las feynas del seu ofici, prevenint á tot lo que li agradava, consolantlo en los disgustos, que tampoch ens en faltavan, no's passava un sol día sens que'ns fes donar gracias á Deu per las felicitats que segóns ella teníam á casa nostra; y la vaig veure morir sens haberli sentit á dir may ¡may! que fos desgraciada!
— Perque no debía serho — insistí ab terquedat la Florentina, — perque com la teva mateixa germana, debía tenir algún filtre pera que'l seu marit la posés sota tálem...
— Lo filtre del seu bon enteniment, del sentit comú, que tú no has tingut may!
— Gracias per la galantería... ¿Y era pera dirme totas aquestas grosserías, que has vingut á buscarme en aquest raser de casa, ahont