Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/213

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


un groch de cera al sentir que per segona vegada se li donava la calificació de vulgar, ben decidit á ferli sentir lo pes de la seva indignació, s'adelantá envers la seva dona que havía anat á deixarse caure damunt de la afelpada marquesina; mes, una volta al seu costat, al veure que las llágrimas tantost iniciadas, s'havían tornat plors y plors verdaders y desconsolats, fent un violent esfors pera tornar á dins lo devassall de paraulas fortas ab que se havía fet propósit de contestar al seu insult, esclamá ab tot lo desdeny que li sugerí l'amargor del seu amor propi tan vivament ofés:
 — No't pensis que ab aquest desconsol me fassis llástima, no; lo que'm fas es fástich y rabia ¿ho entens? ¡Fástich y rabia!
 — Y girantse en rodó cap á la porta y tancantla ab una revolada que ressoná ab violent estrépit per tota la casa, afegí ab veu prou alta, pera que la seva dona'l sentís:
 — Y ara ¡no vinguis fins que jo't demani!... ¡Que ja te n'hi estarás de días y de mesos en aquesta soletat que tant t'agrada!