Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/223

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


nolias y mimosas que, malgrat la impuresa del ayre ciutadá, lo cuydado y enginy del jardiner feya florir, las mirava sense véurelas; perque aixís baix lo lliure espay del cel, com dins las parets de sa casa, en la retina del seu pensament sols s'hi dibuixava un punt fixo, inesborrable: l'ideal del romántich aymant dels llibres de sa jovenesa ó'l del home passional de la época present, qua ella esperava sempre, sense assolirlo may...
 En aquest estat d'ánimo, pot compendres que en rès havían enaltit al espós las concesións qua afanyós de la pau matrimonial, feu als gustos ó capritxos de la seva muller: las relativas al luxo, la Florentina las conceptuava naturals y hasta obligatorias, una volta que ella portá al matrimoni bona part del capital, y que la casa qua habitavan á la Ronda de Sant Pare s'havía edificat ab los diners cobrats de la venda de la meytat del terreno, qua aixís mateix havía format part del seu dot.
 En quant á la més dolorosa per en Corominas, com fou lo deixar d'ésser fabricant pera posarse á bolsista, la seva dóna la tractá com á cosa de gran valor mentres tingué de lluytar y de posar en joch tots los seus recursos femenins pera apartarlo d'aquella industria, que ella la creya contribuhidora á la vulgaritat del seu marit; peró una vegada obtinguda la concessió, lluny de sapiguer apreciar lo sacrifici que aixó representava en los antecedents y modo d'ésser d'en Corominas, com la fábrica