Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/230

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tota la válua de la seva mestressa, malgrat l'aspror del seu cáracter, una vegada fetas las paus, s'esforsá en manifestarli la consideració en que la tenía. Y com anant á la Ronda de Sant Pere no li era gran marrada passar pel carrer de Sant Pere més Baix, pocas vegadas transcorría una setmana sens que, encara que sols fos per un moment, deixés de anar á véurela. Be es veritat que, en moltas d'aquestas visitas, en Pep Corominas no feya altre cosa que donar lo «Deu te guart» preguntar com d'esma per los demés de la casa y anarsen; peró en altres, segóns s'esqueya, s'explayava parlant d'assumptos de la fabricació; conversa que tenía la seguritat de que havía d'ésser distretament escoltada per la seva dóna, mentres que per la uniformitat de son modo de sentir y pensar, era atesa ab gran plaher per la Antonieta; ab lo que l'assiduitat y bon afecte present, esborraren ab escreix los ressentiments per las dissensións passadas.
 En quant als progressos materials de la casa, es precís recordar que del any 1861, y també de més enrera, arrenca la importancia de las grans fábricas de la nostre ciutat. Avuy no es difícil ésser fabricant, ja que las máquinas y'ls enginyers y'ls contramestres y'ls majordoms son los que fan la feyna; mes, en lo temps en que s'establí en Pere Joan Grau ó sía la época dels telers á má, lo primer factor era l'inteligencia y habilitat del obrer, la que se li recompensava ab lo guany d'un bon jornal;