Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/237

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


que la seva dona, una volta acabada la tasca del día, al arribar al vespre, quant ell era fora y'ls magatzems tancats, ab una palmatoria encesa y una llibreta d'apuntacións, s'escorría com una ombra per la escala de caragol que desde'l primer pis comunicava ab los baixos; y una volta allí, ab los ulls brillants, animat lo rostre, alegre'l cor per sembrarli que retornava á l'época del seu antich regnat en aquells llochs, sola, ab los taulells y'ls prestatjes plens de pessas de sedas y tapicerías, repassava'l género nou que durant lo día havían portat de las fábricas; examinava las classes dels teixits, mirava per tots indrets l'efecte dels dibuixos, y quan sas mans havían ja fruhit prou etona ab lo goig que li produhía'l tacte de las pessas, se ficava al escriptori y trayent lo llibre de caixa, anotava rigurosament en lo qu'ella duya, las entradas y sortidas del día; tornava á comprobar las sumas anteriors; y, fullejant los llibres y tocant las robas, s'estava en los magatzems fins que per dessobre del empedrat del carrer més Baix, ab la quietut de la nit, ja de lluny hi sentía la remor d'uns passos que en sas orellas hi ressonavan de diferenta manera que'ls altres, per ésser los d'en Pere Joan que retornava á sa casa; y allavors, á correcuyta, per la mateixa escala pujava al pis pera ésser la primera persona que s'aparegués als ulls del seu marit quan aquést atravessés lo marxapeu de sa porta...

. . . . . . . . . . . . . . .