després de lo que la mestressa va fer per ta mare en los sis mesos que va estar malalta, encara gosis á parlar d'aquest modo!... ¡Ja t'ha ben trastocat l'enteniment aquest ximplet de dalt, que lo mateix se casará ab tu, que ab mi que ja fa dotze anys que porto la creu á sobre!... ¡Ay Rossa! ¡no saps pas per ahont t'embrancas!...
— Per allá ahont me dona la real gana! ¡Tafoll! ¡Vejam, si'm deixaréu en pau, ab lo de retréurem á cada punt lo que la mestressa ha fet per mi! ¡Jo't floch!, gran mal se'n fa! per aixó ella está carregada d'unces y jo no tinch ahont caure morta!...
— ¡Calla! ¡Calla! ¡que escruxeix de sentir aquesta llengua! — exclamaren á l'hora las dònas de la quadra!
— Y donchs ¡deixeume en pau, y no'm rosegueu més los ossos ab lo que li dech y lo que li deixo de deure!... ¡Com si totas vosaltres no li tinguessiu d'agrahir més que jo!... ¡Tafoll! si á casa aguantá la malaltía de la mare, á vos — feu dirigintse á la treballadora de més anys. — ja ho sabeu prou lo que'us ha fet á cada part que heu arribat á la mort; y á n'aquella...
En aquest punt, la Rossa restá ab la paraula á la boca; y malgrat las mofas de que acabava d'ésser objecte, torná á aixecar los ulls y parar l'orella, al ohir que's detenía en sech lo tich tach dels telers del pis de sobre, sentintse al cap de poch rato lo soroll de la porta que's
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/240
Aquesta pàgina ha estat validada.
