Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/256

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


y per viure en pau, nos los tenim de dispensar los uns als altres; y aixó no's consegueix més que ab un xich de sacrifici y un bon tros d'abnegació...
 — ¡Ah! ¿y soch jo,'l qui treballa y'l qui está plé d'amohinos y maldecaps lo que te de fer abnegacións y sacrificis?
 La Antonieta amidá en un moment la trascendencia de la resposta que anava á donar, y digué resolta:
 — Mira, Noy, jo crech que á la barca del matrimoni, quan á l'un li falta esma ó aptitut pera manejar los rems, precisa que si posi l'altra, sía'l qui sía, perque á la fí á la barca hi van tots dos; y quan s'enfonsa, si be es veritat que la muller s'ofega,'l marit tampoch no se'n revé may més de la remullada... y vosaltres, los homes, hi viviu massa creguts de que tot s'us deu... de que per la vostre part ab guanyar lo pa y dexarvos estimar ja feu prou... ¡Y á vegades las donas serían felissas ab tan poca cosa!... Una atenció devant de la gent!.... Una paraula carinyosa!... Y tu, Pep, com lo meu mateix home, ets un bon tros aixut, sech, esquerp... y si be las obras proban las estimacións, las bonas paraulas son lo foch que las embelleix y las alimenta. ¡Ah, no'm miris ab aquestos ulls admirats! ¿Te fa estrany que jo, essent de la teva banda, 't parli aixís?... Es que hi ha espinas que á tots nos punxan per igual, per més que cada hu las soporti de la seva manera; y perque també crech que, en con-