Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/269

rit ropatje del sentimentalisme la falsa carcassa de la que tenía entre mans; ó que, quan verdaderament se sufreix, tan sols los llibres que'ns acostan á Deu tenen lo privilegi d'omplir y asserenar lo cor?... ¿Era que, malgrat aquell món de lo extraordinari que s'havía amparat de la seva imaginació, la veu de las afeccións de familia furgava pera aprofitarse d'aquella sortida de la llar marital, pera recordarli la dolsa suavitat del seu caliu?...
Per la primera volta desde que tenía institutriz pera'ls seus fills, la Florentina s'emprengué la tasca de ajudarlos á ficar al llit. Las animadas conversas de las criaturas, las naturals falaguerías á la seva mare, las oracións de la nit, las ingénuas preguntas relativas á quan vindría á reunirse ab ells lo seu pare, la tragueren casi per l'espay d'una hora, de l'aclaparadora atmósfera en que havía passat lo día; mes quant ja adormits los nens, las alegres sonoritats de sas veus argentinas restaren esvahidas en la ombriua quietut de la casa, perdentse ab ellas la secreta esperansa, que fins llavors havía conservat, de que en Corominas pujés aquell vespre pera disuadirla dels seus intents, li causá tan dolorosa impressió, que, semblantli que s'asfixiava dintre d'aquellas parets, sortí al mirador.
La nit era d'una foscor extraordinaria. Montanyas y fondaladas, límits y encontorns, boscos y terras de conreu restavan confosos, esborrats; tan sols al lluny vers á la