Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/28

que'ns estima tant... ¡vaya una manera de probarho!.. Mira que' habernosen d'anar totas solas, ab aquesta fosca, ¡y tan lluny!..
— Ja veurás; com tú l'altre vespre que vas venir á casa, tot sigué parlar del Enrique y de en Dominguito, «que eran tan cavallers...» «que eran tan fins...» «que'l dijous passat vos varen trobar á la Rambla y que os acompanyaren fins á la mateixa porta de la escala...» en Pep deu haber pensat que no feya falta; perque, mira... ¡á ningú li agrada èsser plat de segona taula!
— ¡No'l defensis! ¡No'l defensis! — saltá ja mes revinguda la seva tía. — Peró aixó es lo que te'l refiarse de ningú!.. Ja'm sembla que n'hi haurá per días, d'aquí que tornareu á ferme venir á n'aquest desterro!... — afegí la enutjada senyora, sortint definitivament dels jardíns de l'Euterpe, pera empendre la baixada á la ciutat, pel desert y fosch Passeig de Gracia; ja que la migrada llum dels fanals, en lloch de reflectirse com avuy en las parets de las casas, lliscant pel dessobre de la llarga filera de pedrissos y rosers que s'aixecavan á banda y banda de la vía, anava á perdres per entre las tenebras d'immensos camps de conreu.