Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/287

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


— pot tornarse á veure en los mateixos apuros.... Y mira: mentres trobi qui li tregui las castanyas del foch, no li aniría pas del tot malament... peró jo no soch cap D. Quijote, pera fer... pera fer...
 Y aquí'l bo d'en Pere Joan tingué de trencar la seva irritada verbositat, perque no havent passat may los ulls per la capdal obra de Cervantes, ignorava de tot punt l'epissodi que li pogués venir á tom en corroboració de la seva idea; y, parat de sobte, s'adoná de que la seva dóna, molt enfeynada en fer ratllas al dessobre del endomassat de las estoballas ab lo mánech de la cullereta de plata, tampoch semblava haver sentit l'enfilall de positivistas consideracions que'l seu marit finía d'explayar; y, més alarmat per aquella quieut que per la resistencia qu preveya, s'aixecá de la cadira tot dihent:
 — En fi: ab lo que no s'hi pot fer rés, no hi há perque bregarhi; y, com ja son quarts de dotze y estich mort de son, lo que havém de fer es anárnosen al llit...
 La senyora Grau sense tornar resposta, plegá y ficá los dos toballons en las corresponentas anellas; y sens donar al servey la restallera de órdres que tenía per costum disposar las altras nits, seguí calladament los passos del seu espós, que s'encaminá envers la sala ab arcoba que'ls servía de dormitori. Una vegada á dins, la Antonieta restá dreta al peu de la butaca en que habitualment se despullava, mentras que en