LA noya, que anomenada per Antonieta acabèm de veure sortir de l'Euterpe, ab la seva tía cosina, habitava al primer pis d'una rónega casa situada en lo carrer Mitjá de Sant Pere. Orfana de pare y mare, totas las sevas afeccións estavan concentradas en lo seu únich germá, ab lo qui vivía y pel que, á més d'un entranyable carinyo, hi sentía com una mena d'admiració; ja que, á sas bonas qualitats de treballador, enérgich é intel-ligent per la seva industria, s'hi afegía'l fet d'haver donat en pochs anys una forta empenta á la casa, quinas dúas quadras ab mitja dotzena de telers, que heretá dels seus pares, havía transformat en una petita fabriqueta de teixits de seda, en la que cada día hi anava engrandint més la importancia del seu negoci.
Malgrat lo portar la mateixa sanch, abdós, tan sols en vivesa y activitat s'assemblavan. Guapo, alt y ben plantat, peró de géni aixut,
