QUAN la senyora Madrona y la seva filla sortiren de casa en Corominas, á la Antonieta li semblá que li treyan de sobre un pes de cent quintás. ¡Y qué havía patit en aquella darrera mitja hora que tingué d'estarse ab ellas, donántloshi conversa sobre cosas indiferentas, tenintne una, que ella sola ocupava tot lo seu enteniment!...
Quan per últim, Deu va volguer que s'en anessen, corregué á recloures en la sala de la part del devant, ahont, fins tancá las vidrieras ab baldonet, perque ningú pogués entrar á destorbarla del goig d'entregarse ab tota llibertat al esplay dels seus pensaments. «Ves ¿quí li havía de dir, que arribés á indagar lo que acabava de sapiguer?... Encara que pel trajo — que, en aquell temps, cada estament vestía'l que li pertocava, — ja's veya prou que era un treballador, no podía endevinar lo ram á que perteneixía... Ara era diferent; ara sabía
