Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/79

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


bastanta més forsa de lo que ho havía fet en lo seguit d'aquella conversa; mes, posada en lo compromís de parlar, contá minuciosament, encara que reservantse lo relatiu al efecte produhit en ella, lo que ja saben los nostres llegidors respecte á la manera com s'havía fet dita coneixensa. Lo seu padrí la escoltá ab marcada atenció y digué:
 — En fi: per lo que sía, te diré que es un bon minyó y que guanya un galant jornal.... ¡Pot ser que no t'ho donaría pas per set duros setmanals! ¡Oy! y que té casa posada y que....
 — ¡Y que Deu sab, quan se desempenyará de lo que dèu! — saltá la senyora Angeleta, que, en no dientho ella, totas las alabansas li semblavan exageradas.
 Mossen Vicen, menejá'l cap en senyal de desagrado, acabá d'una tirada'l café que tenía á la tassa, y digué:
 — ¡Calla! ¡Calla! que'ls deutes d'en Pere Joan no fan més que ferli molt favor! ¡Ja'n voldría veure un altre de fill que s'hagués portat mellor de lo que ell ho ha fet ab la seva mare! Tres anys de estar impossibilitada en una cadira, y tres anys sense cansarse ni un día, ni un instant, de tenirla cuydada ab totas las finesas d'aquest món! ¡Ni que hagués estat una reyna! ¡Y tu mateixa estavas cansada de dirho á tothom qui't volía sentir!
 — ¡Oh! jo no dich pas lo contrari...
 — No; pero ho fas veure!... Vaya, deixém al próxim en pau, y resém las gracias, que en-