Aquesta pàgina ha estat revisada.
40
a. guimerà
| missa d'aquelles tan series; y en acabat, la noya matexa de la casa, al mitx de les altres minyones del voltant, ab la cobla al derrera y per devanters vosaltres, que ja hi anirèu, ja, quan siga l'hora de la gresca, que més valdría que ja hi fossiu a missa!... |
| martinet | Potser que'ns en hi anessim. |
| faci | Hi hà temps, home. |
| quica | Ah! També portaràn de l'iglesia els pans qu'hem fet pels pobres. Rient molt engrescada. Donchs, què't pensaves? Y un cop a la masía, la Oriola pujarà la garba a la cambra que'n diem dels avis. Y vetaquí que la penjarà al brancal de la finestra; y tot l'hivern la garba s'anirà desgranant, y'ls aucells hi trobaran pastura. |
| martinet | Y després, tots a dinar forsa; y després, tots a ballarla. |
| quica | Espérat, espérat. Y l'últim ball, que s'hi barreja tothom, se fa sobre les garbes qu'estenem per l'era. Y al plegar nosaltres, hi van les mules y comensa la batuda. |
| sebio | Y per què no hi poseu la garba a la finestra de la Oriola? |
| quica | Perque la cambra dels avis, es aqui com... un sagrari. Allí no hi dorm ningú ara que'ls pares de la Oriola son morts, Deu los tinga al cel; mes en aquell llit, que fa tant respecte, hi han nascut tots los d'aquesta casa, y en ell hi han mort al arribar la seva hora. Y aquell llit y aquella cambra, seràn per la Oriola y per lo marit que li donga Nostre Senyor; fins que també s'hi morin. |
| martinet | A Sebio. Alsa, noy, tu! Si fossim nosaltres! |
| sebio | Qui la pogués haver a la Oriola! |
| martinet | Peganlti un cop. Que'm fa riure aquest trompa! |
| quica | Y quín fàstich que'm feu! Tot ho preneu de broma. |
| faci | Es que no riem de vos. |
| sebio | Escoltèu, minyona. |
| martinet | Rient. Minyona!... |
| quica | Qui s'acosti, d'un cop d'escombra!... |
| martinet | Donchs, no escombrarèu més ara. |
