Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
44
a. guimerà

enflocada, y'l nuvi enorgullit al darrera! Me fico per aquestes vessanes, y seguen cantant, y'ls carros s'enduen les garbes, que al passar m'espolsen les espigues per sobre. Y ara he vingut aquí entre gent esvalotada, que m'ha arrossegat com un riu; perque la vida arrossega, ay mare meva, més que la mort, y la estimació y la felicitat més que les penes y l'odi! Arrenca en plor y després s'axeca ab por de que'l sorprenguen. Si'ls meus companys me vegessin plorant! Ah, nó! Que volem trasmudarho tot, y la felicitat que la tinguen tants desgraciats... Rialles a dalt. Pausa. Després resoltament. Eh! Jo he vingut aquí perque no vuy caritat de burgesos! Tornant poch a poch a la tristesa. Els hi donaré, y després montanyes amunt; y aquí que ballin, y riguen, que jo ja m'ajeuré per morirme hont no la senti aquexa cobla! Y l'endemà la Oriola s'axecarà contenta, y a mí'm trobaran els llops ò'ls homes: els que primer arribin.



Fins a l'escena XIII avensa l'acció pintorescament, iniciantse la primera espurna d'un sentiment especial y mútuu entre Jaume y Oriola.

ESCENA XIII

JAUME, QUICA, MANELA y DIMAS. Després la ORIOLA

jaume Cridant. Oriola! Oriola! Té, se'n ha anat! Y qué soch jo per aquesta xicota!
quica De la cuyna, ab una escudella. Y que fa una oloreta d'escudella de festa major! Té, béutho: y que no t'escaldis!
manela De la cuyna. Apart. Déxamhi anar, que no'm veu la Quica. Volent anar a ballar corrents.
quica Tu cap a la cuyna!
manela Ay, ay!
dimas Ve corrents de la cuyna. També ballo jo!