Aquesta pàgina ha estat revisada.
55
la festa del blat
| pren per forsa rebatentla dintre'l cistell. |
| oriola | Jaume! Quin geni! Ja fa be de no estimarte'l Vicentó! |
| jaume | Y a mí què se m'endona del Vicentó! Ja tu te l'estimes per tots, dòna. |
| oriola | Cremada. Y sí que l'estimo, y sí! Apart. M'ha fet mal! Alt. Y té: hem acabat; que no vuy que'm triis cap més poma. |
| jaume | Ni ganes que'n tinch: ja te les triarà'l Vicentó!. |
| oriola | Regirant en lo cistell. Y si trobés aquella, la llensaría! En Jaume s'havia apariat y's toma a acostar. |
| jaume | Ja la trobaré jo perque la llensis! Buscant tots dos en el cistell. |
| oriola | No cal, home; no't cansis! |
| jaume | Nó, si ja sé quína es! Si jo la conech!... Y ja la tinch, qu'es meva. Agafantli la mà a la Oriola. |
| oriola | Jaume, per Deu! Déxam anar, per Deu! |
| jaume | Ab tristesa. Oriola, Oriola! Per què m'he quedat a la masia, que ara jo per tu!... |
| oriola | No m'ho diguis, nó; que jo no vuy sentirho. Déxam! |
| jaume | Dexantli anar la mà d'una revolada. Poch ho sabs tu'l que m'has fet patir aquesta tarde! |
| oriola | Apart. Ay, que la Quica te rahó qu'estich boja per aquest home! |
| jaume | Mes, si estàs plorant, Oriola! |
| oriola | Nó; es que... estrenys tan fort, que m'has fet mal; y... té, ja no me'n sento, que ja ha passat. Somrient. |
| jaume | No ha passat, no encara, que jo te'n estich fent de mal, molt mal, Oriola, trobantme aquí devant teu, onze mesos; dia per dia, fente perdre la felicitat, la teva alegría d'abans! Perque tu, déxamho creure, tu no ets aquella matexa noya d'altre temps. Tu, si no fos jo, potser avuy ja serías la esposa del Vicentó, y no ho ets perque sabs que jo'm moriría de pena. Sí, sí, t'ho dich, que no puch més, que jo'm moriría de rabia y de pena! |
| oriola | Escólta: al quedarte a casa'm vas prometre que un |
