Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/30

A. Gl/IMFKÀ vicentó De dintre. Per qué no baxa la Oriola? quica Al Vicentó. Espcréuse! oriola Nó! Que ja tot s'ha acabat per ell en aquesta casa! vicentó De darrera la porta. A la Oriola, que jo li mano que surti! jaume ira de Deu! Còm parla aquest home! Anant cap a porta. Si jo'l tenia entre les mans, ara mateix al lladre!... quica Aturantlo. Nó, Jaume! oriola Al Jaume. Si, obre! jaume Oh, nó. Qué anava a fer? Jo a fòra, a fòra! Volent córrer a la finestra, oriola Aturantlo. Nó; sempre aqui! Rstimantme, Jaume! jaume Apartat! oriola Quica: obriu, y que'l trobin! quica Nó, que l'agafaria la Justícia! oriola Oh! Cert! jaume Ja vora la finestra. Adcu, adeu! oriola No te'n vagis! vicentó Darrera la porta. quica Que fugi! oriola Jaume! Jaume! jaume Fora de la finestra. Desapareix ràpit. oriola Ah! Si! quica El Vicentó! oriola Resolia. Que vingui ara! quica Obrint. Ja està. Obriu aquesta porta! Tornaré sempre que'm cridis! Perquè obri. Depressa! Finalment y seguint una marxa sotjogadora, s'arriba en l'escena X a la solució del drama, que dexa en qui'l llegeix ò'n presencia la representació, una inesborrable emprempta. Veusaqui, donchs, gayrebé en la seva integritat, la ESCENA X faci Al Vicentó! Aleix Matémlos!