| oncle telm
|
Sí, al llit de casa! Qu'ell es'ara de la nostra familia. L'asseuen al llit, ab les cames penjant.
|
| aleix
|
Axò qu'ha fet ell no ho fa ningú de nosaltres!
|
| martinet
|
Vora la porta. Els civils!...
|
| oncle telm
|
Aturèuvos, que aqui hi hà la mort! La guardia civil no s'arriba a veure.
|
| jaume
|
Me volen! Al llit dels que tenen familia! A mí que no'n tinch!
|
| oncle telm
|
Tens la nostra, fill meu!
|
| jaume
|
Companys: me teniu odi?
|
| jaume
|
Oriola! Ja no't veig!
|
| oriola
|
Sobre'l llit, vora d'ell. So aquí a vora teu!
|
| jaume
|
Esposa meva! Mitx incorporantse. Estimèuvos forsa, companys, que'l món camina! Treballèm; mes no avorrintnos! Ensenyém d'estimar als que no'n saben! Al morir, se desploma sobre'l llit.
|
Y veusaqui com Jaume, martre del propi esgarriament, mor en el llit dels avis, apariat per les noces de la donzella qu'havía trobat un pòsit d'amor en l'esperit ple d'odi del anarquista.
Estampa La Renaixensa, Xuclà, 13.—Barcelona.
