Vés al contingut

Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/34

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
64
a. guimerà

oncle telm Sí, al llit de casa! Qu'ell es'ara de la nostra familia. L'asseuen al llit, ab les cames penjant.
aleix Axò qu'ha fet ell no ho fa ningú de nosaltres!
martinet Vora la porta. Els civils!...
oncle telm Aturèuvos, que aqui hi hà la mort! La guardia civil no s'arriba a veure.
jaume Me volen! Al llit dels que tenen familia! A mí que no'n tinch!
oncle telm Tens la nostra, fill meu!
oriola Jaume!
jaume Companys: me teniu odi?
faci Nó! Germà!
tots Germà! Jaume!
jaume Oriola! Ja no't veig!
oriola Sobre'l llit, vora d'ell. So aquí a vora teu!
jaume Esposa meva! Mitx incorporantse. Estimèuvos forsa, companys, que'l món camina! Treballèm; mes no avorrintnos! Ensenyém d'estimar als que no'n saben! Al morir, se desploma sobre'l llit.



Y veusaqui com Jaume, martre del propi esgarriament, mor en el llit dels avis, apariat per les noces de la donzella qu'havía trobat un pòsit d'amor en l'esperit ple d'odi del anarquista.





Estampa La Renaixensa, Xuclà, 13.—Barcelona.