Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/104

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CATARINA, á Gregori

   Camina, home.

GREGORI

   Es que!... (Furiós contra Pere Mártir.)

CATARINA

   Passa! (Donantli una empenta surten.)

BALTASANET

   Ja vinch jo també, ja vinch. (Surt.)

MARIONA, á Pere Mártir

   Hem de parlar aquesta nit.

PERE MARTIR

   Ja parlarém demá, dona.

MARIONA

   No, avuy, que l' Agata fá massas cosas, y jo no vuy seguir aixís.

CINQUENAS

   Mariona...

(La Mariona s' aparta de 'n Pere Mártir.)
PERE MARTIR

   (Ni jo tampoch. Se té d' acabar aixó.)

LLUISETA

   Pere Mártir, que no 'ns dius res?

PERE MARTIR

   Ah, sí. Ola.

MARIONA, á las xicotas

   Anéusen d' una vegada!

FILOMENA, per la Mariona

   Qu' está cremada aquesta!