Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/104

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


CATARINA, á Gregori

Camina, home.

GREGORI

Es que!... (Furiós contra Pere Mártir.)

CATARINA

Passa! (Donantli una empenta surten.)

BALTASANET

Ja vinch jo també, ja vinch. (Surt.)

MARIONA, á Pere Mártir

Hem de parlar aquesta nit.

PERE MARTIR

Ja parlarém demá, dona.

MARIONA

No, avuy, que l' Agata fá massas cosas, y jo no vuy seguir aixís.

CINQUENAS

Mariona...

(La Mariona s' aparta de 'n Pere Mártir.)

PERE MARTIR

(Ni jo tampoch. Se té d' acabar aixó.)

LLUISETA

Pere Mártir, que no 'ns dius res?

PERE MARTIR

Ah, sí. Ola.

MARIONA, á las xicotas

Anéusen d' una vegada!

FILOMENA, per la Mariona

Qu' está cremada aquesta!