Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/123

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


MÓLLERA

Pe 'ls seus germans, que hi serán á la saragata. Créume, anemsen al llit.

RUFET

Anemhi, donchs.

MÓLLERA, tot caminant

Es que sembla mentida d' aquesta!

RUFET

Espérat. Veurás: á mi una vegada 'm volian treure d' aquesta casa, y l' Agata s' hi va posar y, mírat, encare hi soch.

MÓLLERA

Y qué vols dir?

RUFET

Que no 'm puch aguantar més. (Cridantla) Agata. (No 'l sent) Agata! (Agafantla per un bras.)

AGATA

Qué hi há?

RUFET

Hi ha que.. Veurás, clar: que no 'l deixis entrar més de nit al Pere Mártir.

AGATA

De nit? No t' entench.

MÓLLERA, á Rufet enburlantsen

Pts! Anem al llit, anem.

RUFET

Que s' ha sapigut tot pe 'l poble; y com que 'l van veure l' altre nit qu' entrava per la finestra...

AGATA

Qu' entrava per la finestra? Qui?